HÒSTIES, LA NOSTÀLGIA
T’ataca a traïció, quan menys t’ho esperes i fot mal,
molt de mal. Et fa pensar en fets i persones que t’agradaven i et fa pensar
també en tot allò que podries haver fet i no has fet. Però sobretot et fa
pensar en com has llençat la vida a les escombraries i no has complert cap dels
somnis que tenies quan encara tenies somnis.
La nostàlgia fa mal.
En
Robert tenia un dia d’aquells. Havia passat xino-xano al costat del seu antic
col·legi, els Escolapis del carrer Diputació, i no va poder evitar entrar-hi.
Va veure
el pati.
Va pujar
aquells graons.
Primer
pis, segon pis...
Acaronava
la fusta de la barana amb un amor que no havia sentit quan tenia nou anys, ni
quinze, ni divuit. A aquella hora ningú baixava ni pujava. Aquell silenci
contrastava amb els seus records de crits de nens i adolescents que bullien per
tota l’escala.
Va
sortir de l’edifici i va agafar l’autobús per tornar cap a casa.
Sobtadament
va entrar al vehicle una dona i va asseure’s al seient just davant seu. Era la
Laia Puig (el nom és fictici), la bellesa de la classe de qui tots s’havien
enamorat als quinze anys. Els vint i tres anys que havien passat li esqueien la
mar de bé. Encara seguia gaudint d’un físic enlluernador. Seguia tenint els
cabells negres (amb algun de blanc) i aquells ulls blaus preciosos.
En
Robert es va posar nerviós —allò era el destí—. Un dia que sentia la punxada de
la nostàlgia es troba el seu gran amor d’adolescència. Què podia fer?
Ella
guaitava per la finestra amb la mirada perduda i en Robert es mossegava les
ungles, es mossegava les pells i mossegava un paperet que duia a les mans.
De
jovenet mai no s’havia atrevit a parlar amb ella. Era massa maca per a ell,
però aleshores les coses havien canviat. Aquell era el gran moment, la seva
oportunitat d’or.
—Bitllets
si us plau.
El
revisor li demanava el tiquet i ell no el trobava a cap butxaca. Va trigar uns
segons en adonar-se del que havia passat.
—És que
me l’he menjat.
Li va
tocar pagar una multa i suportar uns minuts humiliants. Quan el revisor va
continuar amb la seva heroica tasca, en Robert va notar com se li feia un nus a
la gola. La Laia
havia baixat a la parada anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada