ADÉU MON CRUEL
Prou, s’ha acabat! La Carmeta
m’ha deixat pel carnisser del mercat nou i no ho puc suportar de cap manera. Em
mataré.
Com
no vull patir ni embrutar, penso en posar el cap dins del forn i respirar el
gas letal fins morir. Diuen que és una mort dolça i per sobre de tot no vull
sofrir.
Obro
la porta del forn i el poso en funcionament. Com no em refio de mi (sempre he
estat un cagat), em lligo les cames a una cadira de despatx amb rodes que deixo
falcada davant de l’aparell quedant així amb el cap entaforat dins de
l’electrodomèstic i immobilitzat. M’emmanillo les mans per darrere i espero un
final sense dolor.
Quan
la calor fa que se’m fonguin les ulleres i el cabell se’m socarrimi, recordo,
massa tard i amb horror, que el meu forn és... elèctric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada