La piscina del poble era l’indret on
més anava a l’estiu. Apart de ser refrescant degut a l’aigua on tothom s’hi
banyava, hi havia totes les turistes prenent el sol. Un espectacle
enlluernador!
N’hi
havia una que m’agradava en especial, era finlandesa. El seu cabell tenia el
color del blat madur, els ulls eren dues finestres on es podia veure el color
de la Mediterrània.
El sol li havia deixat la pell pigada i les seves mamelles em
feien somniar amb totes les deesses de l’Olimp.
Jo
era jove i, com podeu anar imaginant, tenia els collons plens d’amor. No era
del tot lleig, però el meu cos, tot i que estava torrat pel sol estiuenc, no
era gens atlètic. A més a més, l’agreujant de la meva timidesa feia que tastés
pell rosada poques vegades a l’any.
Malgrat
la prohibició de deixar entrar-hi gossos, aquests animalons es passejaven per
tot arreu. Anant tot descalç per anar a comprar una cerveseta al quiosc, vaig
trepitjar una cagaradeta que, considerant la seva mida, vaig pensar que devia
haver estat expulsada per un exemplar adult de gran danès. El meu peu es va
enfonsar dins del pastís de fems fins el turmell. Vaig notar com aquella
substància em penetrava entre els dits i fins i tot entre les ungles i la carn.
No
vaig poder evitar que un exabrupte sortís huracanat de la meva boca,
generalment ben parlada. Entre rialles i expressions de fàstic, alguns
banyistes em van dir que no patís pas, que allò portava bona sort, segons la
saviesa popular.
La
meva primera reacció va ser la d’anar, saltant amb el peu net, cap a la dutxa
per desprendre’m d’aquell producte elaborat dins del sistema digestiu d’un
cànid amb poca educació higiènica.
Quan
vaig obrir l’aixeta vaig recordar el què deia la meva iaia: “La saviesa popular
és infal·lible”.
Si
trepitjar merda portava bona sort, potser millor no rentar-me la tova durant
tot un dia per assegurar-me encara més. Segurament la meva sort amb les noies
canviaria. Era com una mena de conjur: la finlandesa seria del tot meva.
Vaig
anar cap a casa meva amb tota aquella pasterada al peu.
La
infecció fou tan greu que em van tallar la cama per sobre del genoll i a sobre
em van explicar que a la finlandesa se la va lligar un caporal de la guàrdia civil.
Des
d’aleshores quan sento algú parlar de la saviesa popular em venen ganes
d’esclafar-li el cap amb la meva cama ortopèdica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada